diumenge, 31 de gener de 2010

Crítica a la revista El Ter, firmat per Joan Serra.

Àlex Garrido Serra (Manlleu)- Malgrat la seva joventut, fa anys que es dedica a escriure, sobretot poesia, camp en el qual ha guanyat duversos certàmens com el Jacint Verdaguer de Calldetenes. L'any passat publicà, en un recull amb altres autors, una narració curta i ara acaba de sortir la seva primera novel·la, La Palmavera. Aquest és el nom que tenia un col·lectiu de joves literats de l'Alguer, enamorats de la cultura catalana i fundadors del Cèrcol Catalanista de Sardenya. El 1906 varen muntar un congrés internacional de la cultura catalana, malgrat l'oposició d'alguns sectors que els acusaven de no tenir esperit patriòtic italià. Quasi cent anys després d'aquests esdeveniments, quatre joves algueresos tornen a reviure La Palmavera, amb els mateixos interessos que els seus predecessors. Cinquanta anys més enllà, un ancià decrèpit recorda, des de Barcelona, els fets tràgics que, a partir de la formació de La Palmavera, afectaren els quatre joves: Palomo Simon, barber i cantant; Antoni Pous, sabater; Pinutxa, cantant cega, i Pere Sanna, el fundador i ànima del grup. Situada en escenaris reals algueresos, La Palmavera està plantejada com una novel·la de gènere negre i, com a tal, segueix les seves normes. L'Àlex aconsegueix alternar, amb habilitat, i molt mèrit per ser el seu primer llibre, els monòlegs de l'ancià i la història dels quatre personatges, explicada des del punt de vista d'un narrador omniscient. A La Palmavera hi ha dosis de misteri, terrorisme, amor, sexe i, gènere obliga, un final sorpresa, trepidant i breu, resolt en quatre pàgines. La Palmavera és també un homenatge a l'Alguer (els diàlegs estan escrits en la variant dialectal algueresa. Un debut molt meritori que val la pena llegir.

Joan Serra Barris

Cap comentari:

Publica un comentari