dimarts, 8 de juny del 2010

Lo Viatge del Retrobament


D’aquí a dues setmanes marxem cap a l’Alguer per participar de les celebracions del 50è aniversari del Retrobament. Marxem un grup de gent jove, fills de la democràcia, però amb consciència històrica i passió per la nostra identitat i d’aquells elements que la conformen, en especial de la llengua que compartim en el nostre àmbit lingüístic. Darrerament s’han escrit molts articles sobre la significació d’aquella arribada al port de l’Alguer en el vaixell Virginia Churruca d’un grup de catalans encapçalats per l’historiador Pere Català i Roca i no és la meva intenció fer un nou repàs d’aquells esdeveniments. Escric aquest article des d’un punt de vista estrictament personal , empès pels sentiments que em desperta aquest nou "retrobament". He tingut la sort i la satisfacció d’haver compartit uns dels dies importants i intensos de la meva vida amb persones de l’Alguer, un paratge on van confluir un seguit de corrents motrius que generaren tot un espai d'il•luminació vital. La màgia de l’Alguer ens havia empresonat. Vam conèixer a persones extraordinàries, i entenc per extraordinàries les persones que sense fer soroll i sense aixecar la veu tenen un dipòsit de saviesa que transmeten amb humilitat i entusiasme. Persones que s'emocionen per una paraula compartida, per un fil d'identitat, per un memòria reconeguda. I sobretot, per un somriure d'agraïment. Algunes d’aquestes persones se’ls humitejaven els ulls quan tornaven als dies del Retrobament, la veu s’esquerdava tímidament quan narraven uns sentiments que vessaven eufòria i afecció. Només per això, aquesta celebració mereix el nostre engrescament i aplaudim la gent que l’ha fet possible.

A l’Alguer i de l’Alguer va néixer una història, un petit somni que porta el nom de Palmavera. Estem molt il•lusionats amb l’oportunitat que ens han brindat de presentar la novel•la en el marc d’unes dates tan especials i històriques. D’aquí dues setmanes marxem cap a l’Alguer a retrobar-nos amb ells, i també amb nosaltres mateixos

dijous, 29 d’abril del 2010

Sant Jordi


Com cada any, la diada de Sant Jordi es va convertir en una gran festa dels llibres i en un d'aquells dies que tant ens agrada de viure. Estem molt contents amb la rebuda de La Palmavera. Segons s'ha publicat en la premsa comarcal d'Osona, la novel·la va ser un dels llibres més venuts a la ciutat de Manlleu. Ara el nostre gran desig és que passeu una bona estona llegint-lo. Gràcies a tots pel vostre suport

diumenge, 31 de gener del 2010

Crítica a la revista El Ter, firmat per Joan Serra.

Àlex Garrido Serra (Manlleu)- Malgrat la seva joventut, fa anys que es dedica a escriure, sobretot poesia, camp en el qual ha guanyat duversos certàmens com el Jacint Verdaguer de Calldetenes. L'any passat publicà, en un recull amb altres autors, una narració curta i ara acaba de sortir la seva primera novel·la, La Palmavera. Aquest és el nom que tenia un col·lectiu de joves literats de l'Alguer, enamorats de la cultura catalana i fundadors del Cèrcol Catalanista de Sardenya. El 1906 varen muntar un congrés internacional de la cultura catalana, malgrat l'oposició d'alguns sectors que els acusaven de no tenir esperit patriòtic italià. Quasi cent anys després d'aquests esdeveniments, quatre joves algueresos tornen a reviure La Palmavera, amb els mateixos interessos que els seus predecessors. Cinquanta anys més enllà, un ancià decrèpit recorda, des de Barcelona, els fets tràgics que, a partir de la formació de La Palmavera, afectaren els quatre joves: Palomo Simon, barber i cantant; Antoni Pous, sabater; Pinutxa, cantant cega, i Pere Sanna, el fundador i ànima del grup. Situada en escenaris reals algueresos, La Palmavera està plantejada com una novel·la de gènere negre i, com a tal, segueix les seves normes. L'Àlex aconsegueix alternar, amb habilitat, i molt mèrit per ser el seu primer llibre, els monòlegs de l'ancià i la història dels quatre personatges, explicada des del punt de vista d'un narrador omniscient. A La Palmavera hi ha dosis de misteri, terrorisme, amor, sexe i, gènere obliga, un final sorpresa, trepidant i breu, resolt en quatre pàgines. La Palmavera és també un homenatge a l'Alguer (els diàlegs estan escrits en la variant dialectal algueresa. Un debut molt meritori que val la pena llegir.

Joan Serra Barris

Article a la revista El Ter